Bitter end

No he adoptat aquest idioma
Que m’acull i em fa petita,
Mentre compto, tot em passa,
D’entre tantes escapades
Sento no haver portat res!
Són les paraules com vent
O són potser com el temps
I menys és més. 

Mentre escric, tot es deforma,
I el contingut ja no és forma,
I en cap llibre ja no em trobo,
Com si sempre hagués estat
Tan llunyana i tan propera
Quan em toques, ja no hi sóc,
I quan no hi sóc no se on era,
Excepte que tot em porta
A seguir. 

Sempre escales endavant,
Adjectiu rere adjectiu,
I al voltant tot va canviant,
Tot però no la llum matriu,
Jugant a carta tapada
Perquè he nascut amb estrella,
Apostant tota la vida
Contra els altres 6 bilions,
Què tal? 

No pensar en el bitter end,
No pensar en el tant per cent,
Sense opcions no hi ha incertesa,
I el camí és, o, tan preciós!
Per u, per mil o per dos,
En somnis veig les muntanyes
On ells veuen terres planes,
Però tinc per bones companyes
Les paraules que em doneu,

I les doneu.

[Aquest si, és meu, és meu][Un mal dia si escric en català]